Des de la sortida a bossa de Bankia, S.A. (actualment, CaixaBank, S.A.) i la posterior reformulació dels seus comptes, no poc controvertida i jutjada ha estat la qüestió relativa a si els inversors qualificats ostentaven legitimació per a interposar l’acció de danys i demanar responsabilitat per les inexactituds del fullet, o si tal acció estava exclusivament reservada als inversors minoritaris. Fins a la data dispar han estat les Sentències de les Audiències Provincials sobre la qüestió.

Davant l’heterogeneïtat de resolucions, el Tribunal Suprem va plantejar qüestió prejudicial en l’assumpte Bankia, S.A. (ara CaixaBank, S.A.) i Unió Mútua Assistencial d’Assegurances (UMAS), que va ser resolta pel Tribunal de Justícia de la Unió Europea en Sentència de 3 de juny de 2021 (As. C-910/19) (d’ara endavant, la “STJUE”).

La STJUE, en primer lloc, i després de considerar que la publicació del fullet contribueix a la protecció dels interessos dels inversors, va considerar legítim que els inversors que hagin participat en una oferta de valors en la qual s’ha publicat un fullet -que s’entén que conté informació fiable i completa- invoquin la informació continguda en el mateix i que, consegüentment, tinguin dret a exercitar una acció de responsabilitat per aquesta informació amb independència que haguessin estat o no destinataris del fullet en qüestió. I és que, d’una altra manera, seria contrari als objectius perseguits per la legislació que regula la matèria excloure de l’exercici de l’acció de responsabilitat als inversors qualificats basant tal exclusió en la no necessitat de publicació del fullet quan les ofertes van exclusivament dirigides a ells; perquè la no obligatorietat de publicar el fullet en tals casos és una excepció i no una prohibició per al qual el fullet es publiqui i es destini a tots els inversors. Preval, per tant, el principi de responsabilitat civil en cas de fullet inexacte, amb independència de la condició que ostenti l’inversor perjudicat.

En segon lloc, la STJUE, i després d’incidir en la necessitat que els principis d’equivalència i efectivitat siguin en tot cas respectats, considera que, per al supòsit en el qual l’acció de responsabilitat per la informació del fullet sigui exercitada per un inversor qualificat, pot (o deu, si així ho estableix la legislació nacional en qüestió) tenir-se en consideració el coneixement de la situació econòmica de l’emissor de què disposa (o hagués de disposar) l’inversor qualificat en funció de les seves relacions amb aquest.

Després de la STJUE, el passat 21 de desembre, el Tribunal Suprem va dictar la Sentència núm. 890/2021 per la qual confirma la responsabilitat de Bankia enfront d’un inversor qualificat, pel contingut del fullet informatiu publicat en el seu OPS d’accions, tenint en compte que l’inversor no va tenir accés a cap altra informació sobre la veritable situació econòmica de Bankia. I és que, en aquest cas, per tractar-se d’una OPS, estem davant accions sense historial de cotització previ, fet que dificulta que al marge del fullet existís una altra font de coneixement que no procedís de l’àmbit intern de l’emissor. Amb aquest pronunciament, el Tribunal Suprem, recollint la tesi del TJUE, marca definitivament el camí de sentències futures.