Aquest article pretén ser una breu guia fiscal per a aquells particulars no residents fiscals a Espanya, que estiguin pensant a adquirir un habitatge vacacional a Espanya.

En primer lloc, és important recordar que els Convenis per a evitar la Doble Imposició i la Llei de l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques espanyola, en la gran majoria dels casos, consideren a un particular com a resident fiscal espanyol quan es compleix almenys un dels següents criteris:

• • Passar més de 183 dies a Espanya durant un any natural. A l’hora de determinar el període d’estada, les absències temporals s’inclouen en el còmput.
  • Tenir Espanya com a base o centre principal de les seves activitats o interessos econòmics.
  • Es presumeix, excepte prova en contra, que la residència habitual d’un contribuent és Espanya quan, atesos els criteris anteriors, el cònjuge (no separat legalment) i els fills menors d’edat al seu càrrec resideixin permanentment a Espanya.

Per tant, si no compleix un dels criteris abans esmentats, se’l considerarà no resident fiscal a Espanya.

Referent a això, vegem quins són els principals imposats que han de pagar-se per la propietat d’un bé immoble a Espanya:

1. 1. Impost sobre la Renda de no Residents (IRNR): aquesta obligació sorgeix per a aquells contribuents no residents que siguin propietaris d’un immoble urbà a Espanya destinat a habitatge vacacional o que es trobi desocupat. Aquesta obligació es compleix mitjançant la presentació d’una declaració anual a través del Model 210. L’impost es merita el 31-12 de cada exercici fiscal, i el Model 210 pot presentar-se durant l’any natural següent a la data de meritació. L’import de l’impost a pagar es basa en el valor cadastral que figura en la declaració de l’Impost sobre Béns immobles (IBI). La base imposable és el 2% o l’1% d’aquest valor cadastral, depenent de si l’Ajuntament ha revisat els seus valors cadastrals en els últims 10 anys, i sobre aquest import es paga un impost del 19% (per a residents comunitaris) o del 24% (per a no comunitaris). Només pot pagar-se en un termini.
   2. Impost sobre el Patrimoni: aquest impost l’han de pagar els contribuents no residents que siguin propietaris de béns immobles a Espanya. Aquesta obligació es compleix mitjançant la presentació d’una declaració anual a través del Model 714. L’impost s’esdevingui el 31-12 de cada exercici fiscal, i el Model 714 es presenta entre els mesos d’abril i juny de cada any següent al de meritació. El règim fiscal és senzill: per a calcular la xifra del patrimoni net, una vegada sumats els béns a Espanya (immobles), només seran deduïbles les càrregues i gravàmens que els afectin, així com qualsevol deute per capital invertit en l’immoble en qüestió. A aquesta xifra caldrà restar-li un mínim exempt de 700.000 euros. La quantitat restant està subjecta a un tipus impositiu que oscil·la entre el 2% (per als primers 167.129,45 euros) i el 3,5% (quan el patrimoni net supera els 10.695.996,06 euros). Només pot pagar-se en un termini.
   3. Impost sobre Béns immobles (IBI): aquest impost, recaptat per l’Ajuntament, l’ha de pagar el propietari de qualsevol immoble urbà o rústic. L’import de l’IBI a pagar es calcula sobre la base del valor cadastral, i l’impost es merita el 01-01 de cada exercici fiscal. El rebut de pagament l’emet directament l’Ajuntament corresponent. No és necessari presentar declaració ni imprès. Es pot pagar d’una sola vegada o en diversos terminis mitjançant domiciliació bancària en el seu compte bancari espanyol.

En resum, els impostos a pagar a Espanya serien els següents:

Si està pensant a comprar un habitatge vacacional a Espanya, Ventura Garcés li ofereix els seus serveis jurídics i fiscals per a ajudar-lo a evitar qualsevol tipus de dificultat o sorpresa amb els impostos corresponents.