El Jutjat del Mercantil número 9 de Barcelona va dictar el dia 21 d’octubre de 2022 un Acte de mesures cautelars on acordava el dipòsit judicial d’un conjunt de tokens no fungibles (“NFT”) en relació amb diverses obres d’art, els originals de la qual, pertanyen a l’empresa tèxtil Mango.

Es tracta d’obres d’art, entre elles, de Joan Miró, Antoni Tàpies i Miquel Barceló. La mesura dictada es dirigia cap a Opensea – el major Marketplace de venda i intercanvi de NFT’s i criptomonedas – a fi que la plataforma transferís els NFT en qüestió a la wallet física triada per l’actor, perquè aquests quedessin sota la custòdia del Lletrat de l’Administració de Justícia fins a la finalització del procediment.

Aquest procediment es va iniciar amb la demanda presentada a mitjan 2022 per la VEGAP, a través de la qual aquesta entitat exercitava una acció declarativa d’infracció de drets d’autor, una acció de cessació i una acció d’indemnització, sobre la base dels articles 138 a 140 del text refós de la Llei de Propietat Intel·lectual.

Segons l’actora, Mango havia fet ús, sense la deguda autorització, de les creacions visuals objecte de la demanda, en haver creat un conjunt de NFT’s a partir d’aquestes, els quals s’haurien publicat en diverses xarxes socials, en el Metaverso, així com en la web Opensea.

Per part seva, la demandada, a més de qüestionar la legitimació activa de l’actora, sostenia no haver comès cap infracció, ja que:

    • com a propietària dels suports físics de les obres, ostentava el dret d’exposició pública sobre aquestes;
    • l’elaboració de “reinterpretacions” digitals a partir d’obres originals i la seva posterior difusió constituïa un “ús innocu” d’aquestes, per la qual cosa aquesta actuació no requeria autorització ni causava perjudici als seus autors;
    • els NFT’s objecte del plet eren arxius digitals que no havien arribat a registrar-se en cap blockchain, per la qual cosa a través de la plataforma Opensea únicament es podien visualitzar, sense possibilitat d’adquisició ni descàrrega i
    • com no havien estat encunyats com a autèntics NFT, no estaven sota el control de Mango a través de la seva pròpia wallet per tant, Opensea era l’única que tenia accés a ells.

Per tant, el cas en qüestió haurà de ser estudiat com un supòsit típic en el qual un artista desenvolupa el seu treball a partir d’una peça d’art preexistent, i el resultat és divulgat a través d’un medi físic i a través de diversos canals digitals. S’haurà de determinar fins a on aconsegueixen els drets de la demandada en tant propietària dels quadres originals. És a dir, si convertir una obra d’art en un NFT suposa una modificació que pugui afectar els drets del seu autor o si, per contra, la titularitat sobre una obra física empara per a transformar-la en NFT i, per tant, si en comprar els quadres originals la demandada va adquirir un dret absolut de gaudi i explotació en qualsevol manera i en qualsevol escenari, considerant-se l’ús innocu.

Aparença de bon dret

En endinsar-nos en l’anàlisi de les mesures cautelars, el Jutjat atorga primordial atenció al periculum in mora, mentre que respecte al fumus boni iuris admet realitzar una avaluació no exhaustiva, reconeixent la complexitat de les qüestions en controvèrsia.

En tal sentit, el Jutjat arriba a la conclusió que, a l’efecte d’adoptar les mesures cautelars sol·licitades, hi ha suficient base fàctica i jurídica per a apreciar indiciariament l’aparença de bon dret, fonamentalment perquè considera dubtós que el dret d’exhibició pública – que no nega que correspongui al propietari del suport de les obres – pugui emparar la reproducció i transformació de les mateixes mitjançant la creació d’una nova obra d’art digital que transformi l’obra preexistent en un NFT, o pugui considerar-se com un “ús innocu”.

Periculum in mora

Pel que concerneix el periculum in mora, l’Acte parteix del supòsit que el risc que la part actora o un tercer disposin dels tokens no fungibles objecte del litigi és mínim o inexistent, atès que els NFT no van ser encunyats en una cadena de blocs i la plataforma Opensea els va retirar del seu lloc web el 10 de juny de 2022 a sol·licitud de la part actora.

No obstant això, el Jutjat aprecia un risc de falta d’eficàcia en la retirada duta a terme per Opensea. D’una banda, perquè aquesta retirada va ser per un període de catorze dies. D’altra banda, perquè considera que encara que els arxius romanguessin retirats, no existia certesa respecte sobre com la plataforma estava custodiant aquests arxius digitals.

En virtut de l’exposat, l’Acte aprecia la concurrència d’un periculum in mora parcial (restringit als arxius que havien estat pujats a Opensea) i relatiu (a causa de la falta de garantia completa quant a la custòdia oferta per aquesta plataforma).

Amb aquesta resolució el món virtual és ja una realitat també en els Jutjats. Sens dubte, queda molt recorregut per a consolidar dret i jurisprudència entorn a l’art virtual i al metavers.