La identificació de les empreses i dels seus productes i serveis confereix una destacada importància als signes distintius.
Els noms comercials i les marques han de protegir-se convenientment mitjançant els registres de propietat industrial corresponents.
Actualment i des de fa temps a aquesta circumstància, generalment tinguda en compte pels empresaris, s’ha d’afegir la qüestió dels dominis, que són absolutament imprescindibles.
Els dominis són els signes alfabètics, numèrics o alfanumèrics que permeten identificar i localitzar les empreses a internet, així com recordar fàcilment webs i adreces de correu electrònic. Interessa, doncs, que els dominis es trobin constituïts per signes o vocables senzills, fàcilment recordables i associables a les empreses. D’aquí ve que, normalment, convingui que aquests signes i vocables coincideixin amb els que constitueixen les marques utilitzades per l’empresa, que els consumidors ja coneixen.
Existeixen diversos tipus de dominis. Cal diferenciar principalment els dominis genèrics (.com, .net, .org), d’àmbit internacional, dels dominis territorials (.es, .fr, .it, etc.), d’àmbit nacional.
Els primers, gestionats per l’organització supranacional Internet Corporation for Assigned Names and Numbers (ICANN), es regeixen pel principi de «first come, first served» (el primer que el sol·licita és a qui se li assigna); mentre que els segons, gestionats per cadascun dels països (en el nostre cas, per l’ens públic de la Xarxa Tècnica Espanyola de Televisió), es troben regulats per normes molt més restrictives que impliquen un control previ que consisteix a comprovar que el signe que compon el domini coincideixi amb la denominació social de l’empresa, amb un acrònim que utilitzi habitualment o amb una marca, registrats en l’Oficina Espanyola de Marques i Patents.
Independentment de quin sigui el domini o els dominis registrats per les empreses, el fet és que no confereixen cap dret que no sigui utilitzar-los com a adreça a internet. Ara bé, a la pràctica, tenint en compte la dimensió global d’internet, la veritat és que els dominis poden arribar a adquirir una rellevància fins i tot més gran que la de les marques.
La naturalesa diferent dels dominis i les marques i la falta de connexió entre els diferents sistemes dels seus respectius registres, produeixen conflictes que, si bé d’entrada poden semblar de difícil solució, acaben resolent-se determinant qui té millor dret al signe distintiu que constitueixen els dominis i marques.
Encara que existeixen diversos tipus de conflictes entre dominis i marques, els més freqüents són els que consisteixen en l’apropiació indeguda a l’hora de registrar dominis amb signes distintius de tercers protegits legalment per marques registrades.
Aquests conflictes poden resoldre’s mitjançant els procediments judicials corresponents, per als dominis genèrics registrats de manera abusiva, o bé a través d’un procediment denominat «política uniforme de solució de controvèrsies en matèria de noms de domini», adoptat per l’ICANN el 24 d’octubre de 1999 (encara en vigor), amb el qual s’obté una resolució en un termini extremadament ràpid (35 dies). Si la resolució esmentada dona la raó al titular de la marca, l’ICANN procedeix a anul·lar el domini registrat de mala fe, tret que el seu titular acrediti haver interposat l’acció judicial corresponent dins del termini dels deu dies posteriors a la recepció de la resolució.
Un altre tipus de conflictes, de més difícil solució, són els que poden sorgir entre un domini registrat pel titular d’una marca nacional i un altre domini que sigui idèntic i estigui registrat per una altra marca de productes o serveis totalment diferents, atès que en matèria de dominis no existeix l’especialitat pròpia del sistema de marques, que permet distingir determinats productes o serveis.
Finalment, poden produir-se conflictes a l’hora de registrar dominis diferents en el cas que els noms dels respectius sol·licitants coincideixin, és a dir, tindrien el mateix dret al domini empreses constituïdes en diferents països amb denominacions idèntiques.
Tenint en compte que no és possible registrar tots els dominis existents (a més dels diferents dominis genèrics, hi ha dominis territorials, dominis de tercer nivell, subdominis, etc), és convenient que les empreses protegeixin les seves marques a nivell nacional i internacional per tal de poder disposar d’un dret preferent que els permeti defensar a internet el dret als signes que s’identifiquen amb les marques en cas que hi hagi dominis que puguin entrar-hi en conflicte.