Mesures complementàries en l'àmbit laboral per a pal·liar els efectes derivats de la COVID-19

El passat 14 de març es va decretar l’estat d’alarma en el territori espanyol com a mesura urgent per a contenir la propagació i el contagi de la COVID-19, provocant així que un gran nombre d’empreses es veiessin obligades a clausurar els seus negocis i centres de treball, portant-los a la necessitat de tramitar Expedients de Regulació Temporal d’Ocupació (ERTO).

Posteriorment, en data 18 de març de 2020 es va publicar en el BOE el Reial decret llei 8/2020, de 17 de març, de mesures urgents extraordinàries per a fer front a l’impacte econòmic i social de la COVID-19.

No obstant això, davant la pròrroga de l’estat d’alarma fins al 12 d’abril de 2020, el Govern s’ha vist obligat a adoptar una sèrie de mesures complementàries en l’àmbit laboral, les quals es troben recollides en el Reial decret llei 9/2020, de 27 de març, pel qual s’adopten mesures complementàries, en l’àmbit laboral, per a pal·liar els efectes derivats de la COVID-19, i que s’estan vigents des del dia de la seva publicació en el BOE, això és, el 28 de març de 2020.

Les mesures complementàries que introdueix el referit Reial decret llei 9/2020, de 27 de març, són les que es descriuen a continuació:

1. Manteniment d’activitat de centres sanitaris i centres d’atenció a persones majors

S’obliga al manteniment de l’activitat als centres, serveis i establiments sanitaris, que determini el Ministeri de Sanitat, així com als centres socials de majors, persones dependents o persones amb discapacitat, amb independència de si els mateixos són de titularitat pública o privada o el règim de gestió.

Aquests establiments podran únicament reduir o suspendre parcialment la seva activitat en els termes en què així ho permetin les autoritats competents.

2. Protecció de l’ocupació i contractes temporals

S’introdueix una norma “antiacomiadament”, per la qual s’estableix que no s’entendran justificats aquells acomiadaments o extincions de contracte que es realitzin al·legant causes de força major, ni tampoc aquells que es fonamentin en causes econòmiques, tècniques, organitzatives i de producció (ETOP) a conseqüència de la COVID-19 (totes elles emparades en els articles 22 i 23 del RDL 8/2020, de 17 de març).

D’altra banda, aquells contractes temporals, inclosos els formatius, els de relleu i els d’interinitat, que s’hagin suspès per la tramitació d’un ERTO,  sigui per força major o per causa ETOP, veuran interromput el còmput de la seva durada durant el període de suspensió. Això suposa, a més de l’ampliació del període de durada, que no podrà extingir-se cap contracte temporal, mentre aquest es trobi afecte a un ERTO gestionat sobre la base dels articles 22 i 23 del RDL 8/2020, de 17 de març.

A més, s’aclareix que la durada dels ERTO’s per força major que hagin estat autoritzats estaran vigents mentre es mantingui vigent l’estat d’alarma decretat, per la qual cosa la seva durada màxima estarà directament limitada a aquesta situació extraordinària, amb independència de si l’ERTO ha estat aprovat amb resolució expressa o per silenci administratiu.

3. Prestació per desocupació: agilitació de la tramitació i efectes de la prestació

Si bé és cert que al principi es va legislar indicant que l’ERTO es tramitaria de manera automàtica tant per l’autoritat laboral com pel SEPE, el gran nombre de tramitacions d’ERTO’s en les últimes dues setmanes ha provocat el col·lapse de totes dues entitats.

És per això que es produeix un canvi important respecte a l’inici del procediment de reconeixement de la prestació contributiva per desocupació, en el sentit que a partir del 28 de març de 2020 són les empreses les responsables de presentar les sol·licituds de prestacions de desocupació de manera col·lectiva davant les entitats gestores, i per tant recau sobre les empreses la responsabilitat del tràmit de sol·licitud d’aquesta prestació contributiva per a tots els seus treballadors inclosos en l’ERTO que l’empresa hagi tramitat.

Aquesta comunicació haurà de remetre’s per l’empresa en un termini màxim de 5 dies des de la sol·licitud de l’ERTO, en el cas de força major, o des de la data en què l’empresa notifiqui a l’autoritat laboral la decisió empresarial o l’acord amb els treballadors, en els casos d’ERTO per causes ETOP.

Si la sol·licitud d’ERTO hagués estat presentada amb anterioritat al 28 de març de 2020, el referit termini de 5 dies començarà a comptar-se des de la indicada data.

Quant a la data d’efectes de la situació legal de desocupació, si la causa de l’ERTO és per força major, l’inici de la prestació sempre estarà relacionat amb la data d’inici del fet causant, és a dir, des de la declaració de l’estat d’alarma.

En canvi, si l’ERTO és per causa ETOP, la data d’efectes serà aquella en què l’empresa comuniqui la decisió o, si escau, l’acord amb els treballadors a l’autoritat laboral, o posteriorment en el cas que les mesures adoptades s’iniciïn amb una data posterior a la comunicació final a l’autoritat laboral.

4. Infraccions i sancions en l’àmbit laboral

Amb la finalitat que les empreses no utilitzin aquestes mesures extraordinàries de manera indeguda, el Reial decret llei 9/2020, de 27 de març, estableix la possibilitat de sancionar a les empreses en virtut de la Llei sobre Infraccions i Sancions en l’Ordre Social.

Així doncs, les sol·licituds presentades per l’empresa que continguessin falsedats o incorreccions en les dades facilitades donaran lloc a les sancions corresponents que puguin imposar les autoritats competents.

A més, també seran sancionables les conductes empresarials consistents a sol·licitar mesures, amb relació a l’ocupació, que no resultessin necessàries o no tinguessin connexió suficient amb la causa que les origina, sempre que donin lloc a la generació o percepció de prestacions indegudes.

Aquestes prestacions indegudes percebudes pels treballadors a conseqüència de la conducta infractora de l’empresa hauran de ser ingressades per la mateixa a l’entitat gestora, deduint-les dels salaris deixats de percebre que haguessin correspost, amb el límit de la suma de tals salaris.

Finalment, en aquells supòsits en els quals l’entitat gestora apreciï indicis de frau per a l’obtenció de prestacions per desocupació, ho podrà comunicar a la Inspecció de Treball i Seguretat Social perquè la mateixa comprovi l’existència de les causes al·legades en la sol·licitud de l’ERTO.