1. Introducció

L’actual context de vaivens sanitaris, legals i laborals motivats per, sens dubte alguna, la protagonista de l’any, la Covid-19, que  ha afectat notòriament l’aprofitament d’algunes de les rendes en espècie exemptes i no exemptes per aquells treballadors en relació de dependència, com és els tiquets restaurant, el servei públic de transport col·lectiu de viatgers o els serveis de guarderia, entre d’altres.

En aquest sentit hem sorgeixen algunes de les següents qüestions, ¿quants vals de menjar han pogut ser utilitzats pels treballadors amb motiu del teletreball?, ¿hem utilitzat realment el cotxe de l’empresa tenint restriccions de mobilitat o teletreballant? O ¿o podrien haver-se perdut aquestes exempcions fiscals durant el confinament?

D’altra banda, en el cas de la majoria d’aquells treballadors autònoms que s’han vist obligats a treballar des de casa (ja sigui per les restriccions a la mobilitat o per qüestions d’abaratiment de gestos a conseqüència de l’actual crisi econòmica), la pregunta que hem formulo seria la següent: si compro queviures per preparar el menjar o encarrego menjar a domicili conforme els límits reglamentaris, ¿serien considerats com a gestos deduïbles?, és a dir, ¿podria interpretar l’art.30 última part de la Llei de l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques (en endavant LIRPF) de manera més amplia d’acord amb el seu verdader abast i esperit?

 

    1. Tractament en l’IRPF

a. Tiquets restaurant

Respecte a aquestes remuneracions en espècie exemptes, dintre dels seus respectius límits, l’article 42 de l’IRPF i l’article 45 del Reglament de l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques (en endavant RIRPF) estableixen requisits que deuen complir-se per poder aplicar les referides exempcions. Per exemple, pel cas dels vals de menjar (art. 45 RIRPF) l’import màxim diari no pot excedir d’onze euros (tributant el seu excés) i sols es poden utilitzar en establiments d’hostaleria, a més el format de paper ha de complir més requisits (nominatius, intransferibles, etc.) que aquells de format targeta de crèdit (nom del treballador, entre d’altres). Per últim, aquests vals s’han d’utilitzar en dies hàbils i en establiments d’hostaleria.

Segons he llegit en diversos articles sobre la matèria, algunes empreses gestores d’aquestes targetes han arribat acords puntuals amb els treballadors, per facilitar l’adquisició de menjar a domicili.

És a dir, segons el meu pare no perden l’exempció fiscal aquells vals o targetes utilitzats per compra menjar que va ser consumida en el nostre domicili, sempre que siguin utilitzats en dies hàbils laborals.

b. Abonament transport

L’art. 46 bis RIRPF regula aquelles fórmules indirectes de pagament del servei públic de transport col·lectiu de viatgers, a la que fa referència l’article 42.3 e) de la LIRPF.

És a dir aquelles entregues de targetes o qualsevol altre mitjà electrònic de pagament per adquirir títols de transport públic són una retribució en espècie exempta de l’IRPF, quan no superin el límit de 136,36 euros mensuals o 1.500 euros anuals per a cada treballador i són expedides de forma nominativa, intransmissible, etc…

La finalitat d’aquesta exempció és oferir els treballadors la possibilitat de desplaçar-se des del seu lloc de residència al centre de treball. En aquest sentit entén que, encara que certs treballadors no utilitzin aquest abono durant la vigència de l’estat d’alarma, això no implica que els mateixos estiguessin a disposició del seu ocupador per desplaçar-se el centre de treball quan fos indispensable i per això, en la meva opinió, la finalitat de la norma es troba el seu significat. Per això, la no utilització d’aquest abonament de transport durant l’estat d’alarma segueix estant exempta per al mer fet que el treballador pogués ser requerit en el centre de treball en qualsevol moment.

c. Serveis de guarderia

L’art.42.3.b) i d) de la LIRPF estableix que són rentes en espècie exempta la utilització dels béns destinats els serveis socials i culturals del personal empleat, tenint aquesta consideració entre altres, els espais i locals, destinats a prestar el servei del primer cicle d’educació infantil els fills dels seus treballadors, així com la prestació del servei d’educació preescolar, infantil etc… Per centres educatius autoritzats, amb caràcter gratuït o per preu inferior el normal del mercat.

En aquests casos, entenc que seguiran gaudint de l’exempció en l’IRPF si se segueix pagant la guarderia, si el centre educatiu estigues tancat momentàniament per l’estat d’alarma, segona ona, o inclusivament si el centre o una aula específicament es va tancar per un brot de la Covid-19 entre els seus treballadors o alumnes.

d. Cotxe d’empresa

Segons l’art. 42.1 de la LIRPF, es constitueixen unes rentes en espècie la utilització, consum o obtenció per fins particulars de béns, drets o serveis de forma gratuïta o per preu inferior el normal de mercat, encara quan no suposi una despesa real per qui les concedeixi. En aquest sentit, l’article 43.1.1º. b) del RIRPF regula com calcular la valoració de la renda en espècie por la utilització o entrega de vehicles els treballadors.

El que és important en aquest context és ús / destí que és donar el cotxe de l’empresa. És a dir, pot existir un ús exclusiu per les empreses (generalment aparcat en la seu de les mateixes empreses), un destinat per l’activitat personal o bé un ús mixt.

Una recent i interessant Consulta Vinculant de la Direcció General de Tributs (en endavant DGT) de data 13/05/2020, amb nº V1387-20, ha vingut a respondre gran part dels interrogants sobre l’ús particular d’un cotxe cedit per l’empresa per la qual treballa el consultant.

Amb bon criteri la DGT analitza la situació fatídica durant el temps de confinament corresponent a l’estat d’alarma derivat de la COVID-19 i la situació de què el vehicle ha estat immobilitzat. En relació amb la qüestió consultada, la DGT entén que l’estat d’alarma no implica la immobilització del vehicle sinó la limitació dels desplaçaments els permesos en aquest estat. Per últim, assenyala clarament que, “… la imputació al contribuent de la retribució en espècie derivada de l’obtenció del dret d’ús del vehicle, existint aquesta retribució en la mesura en què aquest tingui la facultat de disposar del vehicle per ús particular, amb independència de què existeixi o no una utilització efectiva per aquest fins, pel que procedeix en conseqüència la imputació d’un rendiment de treball en espècie en el cas consultat”.

e. Despeses deduïbles de manutenció del mateix contribuent (Autònom) incorreguts en el desenvolupament de l’activitat econòmica

Com a tancament d’aquest article m’agradaria respondre a la pregunta que vaig formular el començament d’aquest article respecte de si aquests gestos serien deduïbles d’acord amb l’actual estat de pandèmia, restriccions i tancament de locals de restaurants.

L’article 30 de la LIRPF estableix normes per la determinació del rendiment net en l’estimació directa dels rendiments d’activitats econòmiques. En aquest últim apartat determina que tindran la consideració de gest deduïble per la determinació del rendiment net en estimació directa aquells gestos de manutenció del mateix contribuent incorreguts en el desenvolupament de l’activitat econòmica, sempre que es produeixin en establiments de restauració i hostaleria i s’abonin utilitzant qualsevol mitjà electrònic de pagament, amb límits quantitatius establerts reglamentàriament per les dietes i assignacions per despeses normals de manutenció dels treballadors.

Segons el meu criteri, encara que les despeses es realitzin en el mateix domicili del treballador ja sigui demanat menjar a domicili com comprant els aliments per preparar el menjar, les depeses seran perfectament deduïbles, sempre que aquests concordin amb els límits quantitatius i mitja de pagament establerts, sol·licitant, en tit cas, la respectiva factura. Interpretar estrictament la norma en desconeixement de l’actual situació de segona onada de pandèmia seria privar a la mateixa del seu verdader abast i esperit.