Fa un temps, que es va porta a terme a Madrid la cinquena edició del «Spanish International Tax Summit» organitzada per l’Associació Espanyola de Dret Financer (AEDF) i el tema central del Summit va ser «El conflicte tributari en la fiscalitat internacional».

Van assistir el Summit importants especialistes en matèria de fiscalitat internacional, tant del sector privat, del sector públic (i.e. AEAT) com del sector acadèmic (Universitat de Nuremberg i l’Institut d’Estudis Fiscals).

Si bé recordo, en l’aire es respirava cert optimisme per la reducció de les xifres en matèria de resolució de conflictes tributaris i per la implementació de determinats avenços tecnològics en la matèria, però el cert és que els mencionats conflictes tributaris se segueixen succeint i la legislació vigent fa que aquest suposat optimisme es vegi només relaxat en reunions d’aquest tipus i no en la mateixa realitat.

Per tant, amb motiu de l’actual pandèmia per la Covid-19, m’he proposat analitzar un dels impediments legislatius que actualment es troben vigents i proposa una idea per intentar minimitzar els mencionats conflictes tributaris. Aquest impediment és el conegut com els terminis de preinscripció tributària.

 

Els terminis de la prescripció tributària

Estic convençut de què un dels grans problemes dintre del conflicte tributari i també un dels fets que generen majors incerteses a l’hora d’invertir a Espanya són els actuals terminis de prescripció tributària.

L’art. 66 de la Llei 58/2003, de 17 de desembre, General Tributària (en endavant LGT), estableix que prescriuran els quatre anys els següents drets:

    1. El dret de l’Administració per determinar el deute tributari mitjançant l’oportuna liquidació
    2. El dret de l’Administració per exigir el pagament dels deutes tributaris liquidats i auto liquidats.
    3. El dret a sol·licitar les devolucions derivades de la normativa de cada tribut, les devolucions d’ingressos indeguts i el reemborso del cost de les garanties.
    4. El dret a obtenir les devolucions derivades de la normativa de cada tribut, les devolucions d’ingressos indeguts i el reemborso del cost de les garanties.

El fet de tenir un termini d’inscripció tan llarg en els actuals temps generen al seu torn una immensa càrrega de custòdia i arxiu de tota la documentació amb transcendència fiscal.

En aquest sentit, gràcies a les aportacions de Big Data, avui en dia moltes empreses poden assumir el cost de l’emmagatzematge digital de tota la documentació d’importància fiscal, amb el risc afegit de patir ciberatacs que roben aquesta delicada informació o que s’extravien per raons de migració de dades (que les mateixes empreses dedicades al Big Data moltes vegades no poden explicar amb claredat)

Donats aquests arguments, sobre l’extens termini de 4 anys i el deure de custodiar la documentació fiscal suport de totes les operacions, és important fer un repàs de quin és l’estat actual dels avanços quant a la simplificació en el compliment de les obligacions tributàries i els mecanismes legals que permeten un intercanvi en temps real de la informació fiscal, a saber:

    • Tecnologies de la informació:actualment la immensa majoria de tràmits es poden realitzar a través de la Seu Electrònica de l’AEAT, a través del certificat electrònic o Clau Pin. Avui també és possible realitzar la declaració de la renda a través de l’app, donar-se d’alta per rebre notificacions electròniques, consultar documents emesos per l’AEAT mitjançant CVS, etc. D’altra banda, actualment es poden realitzar tràmits i gestions mitjançant Home Banking, consulta de consums i facturació entre d’altres.
    • La implementació de l’Acord Multilateralentre autoritats competents sobre intercanvi automàtic d’informació de comptes financeres (i.e. gran exemple d’això ha sigut el dolent de la pel·lícula “Principat d’Andorra” durant 2018 van compartir la informació bancaria amb 41 països entre ells Espanya).
    • Les tedioses i periòdiques  declaracions informatives que tots els contribuents i certs intermediaris deuen complir enfront de l’AEAT. Actualment existeixen almenys 46 obligacions informatives genèriques, el qual s’hauria de sumar les autoliquidacions de gestió tributària i les altres corresponents els Impostos Especials.
    • El Subministrament Immediat de la Informació de l’IVA(i.e. que segons la mateixa AEAT incidirà sobre uns 63.000 contribuents que representen aproximadament el 80% de la facturació total en Espanya).
    • La constant renegociació del Conveni de Doble Imposició (i.e. Panamà 2011, Alemanya 2012, Argentina-Regne Unit en 2014, Canadà-Andorra en 2015, Qatar-Mèxic 2017, Bèlgica i Finlàndia 2018 i el més recent amb els Estats Units el 2019).
    • Els actuals avanços sobre l’encreuament de dades entre el Registre de la Propietat i la Direcció Gral. De Catastro i, entre aquests últims, amb l’AEAT.

Tot això fa que avui l’AEAT, l’has demès Hisendes Florals i tots els contribuents que tinguin a la seva disposició en temps real tota la informació tributària que permet complir amb totes les obligacions formals i autoliquidacions de gestió tributària, segons el calendari del contribuent.

 

Possible Solució

Una possible solució per evitar tenir un termini de preinscripció tan extens de 4 anys seria, una revisió del mateix a la baixa, el qual s’hauria d’establir en 3 anys. Aquest termini de 3 anys serà uniforme amb el termini de caducitat establert pel deute duanera (encara que alguns especialistes en la matèria o considerin com un termini de preinscripció i, en canvi, el criteri de la STS del 30 de juny de 2005 i del TEAC 22/04/2015 van establir que el termini en qüestió és de caducitat perquè el mateix no s’interromp, sinó que se suspèn segons els casos).

El fondament es troba en l’article 103.1. del Reglament (UE) Nº 952/2013 del Parlament Europeu i del Consell de 9 d’octubre de 2013 pel que s’estableix el Codi Duaner de la Unió (refundició), el qual disposa:

“Límits del deute duaner:

No es podrà notificar cap deute duaner una vegada que hagi transcorregut un termini de tres anys comptats a partir de la data de naixement del deute duanera.

(…).”

A manera de tancament, el referit Reglament dins del Capítol 4 relatiu a l’Extinció del deute duaner, l’article 124.1., estableix:

“1. (…) un deute duaner d’importació o d’exportació s’extingirà de qualsevol de les següents maneres:

  1. a) quan el deutor ja no pugui ser notificat del deute duaner contret, conformement a l’article 103;

(…).”

 

Interrupció, suspensió i reinici del termini de prescripció

Una altra qüestió important associada el punt procedent és que, qualsevol dels 11 actes enumerats en l’article 68 de l’LGT realitzats tant pels contribuents com per l’Administració tributària, interrompen els terminis d’inscripció amb la conseqüència establerta en el punt 6 del citat article, és a dir…s’iniciarà un nou computa del termini de prescripció….

A la meva manera d’entendre això és realment caòtic i genera un important caudal de litigis i conflictes tributaris, ja que en qualsevol dels referits actes emanats de l’Administració tributària com dels mateixos contribuents perjudiquen (i.e. interrompen) el còmput del termini i reviuen per un nou termini de 4 anys la prescripció.

D’altra banda, el termini de prescripció també pot, en determinats casos, suspendre’s (i.e. art. 68.8.l’últim paràgraf) amb la qual cosa també això estén en el temps la dilació de les diferents situacions jurídic tributària amb la conseqüent inseguretat jurídica i els litigis amb l’AEAT.

Per això insisteixo que l’estat actual dels avanços quant a la simplificació en el compliment de les obligacions tributàries i els mecanismes legals que permeten un intercanvi en temps real de la informació fiscal fan que la interrupció, suspensió i reinici del termini de prescripció resulten ja fora de context i mereixen una revisió a fons.

El lògic, per tant, seria buscar una solució mitjançant una correcta redacció de l’article 68 de l’LGT i dels articles subsegüents i concordants perquè el reinici del còmput del termini quedés també reduït a 3 anys.

 

Conclusió

En un món tan dinàmic, amb importants reptes a vèncer amb motiu de l’actual pandèmia per la COVID-19, la qual ha fet preveure que des de l’ordinador de casa teva i amb accés a internet les distancies s’han escorçat, el lògic seria escorça també els terminis de preinscripció tributària per reduir els conflictes d’aquesta índole, sobretot per aquells a qui els toca aixecar el nostre país com els estudiants, treballadors, autònoms i empreses.