Generalment, per “joint-venture” o societat conjunta s’entén a aquella societat constituïda i participada al 50% per dues empreses a fi de desenvolupar un projecte d’interès comú (llançament d’un nou producte, introducció en un nou mercat estranger, etc.).

La constitució de la “joint venture” ve acompanyada normalment amb la signatura d’un acord entre els socis en el qual estableixen les bases de la col·laboració (joint venture agreement o acord entre socis). És pràctica habitual incloure en aquest acord entre socis, entre altres, clàusules per les quals s’estableixen mecanismes per a prevenir o solucionar situacions de bloqueig societari.

 

El bloqueig societari

Quan en una societat conjunta amb capital dividit entre dos socis que ostentin un 50% del capital social cadascun sorgeix un conflicte entre ells, el conflicte es trasllada normalment als òrgans socials (Consell d’Administració i Junta General) i es produeix el que es coneix com una situació de bloqueig societari, que porta a la societat a la seva paralització, a causa de la impossibilitat d’adoptar acords en algun dels òrgans socials.

El legislador contempla la dissolució de la societat com una via de sortida a la situació de bloqueig. Efectivament, la Llei de Societats de Capital, en el seu article 363.1d), preveu com a causa de dissolució de la societat “la paralització dels òrgans socials de manera que resulti impossible el seu funcionament”. La concurrència d’aquesta causa de dissolució no implica la dissolució automàtica de la societat, sinó que la situa en la disjuntiva d’haver d’adoptar els acords socials pertinents per a remoure la causa de dissolució o, en cas contrari, la societat es veurà abocada a la dissolució, bé per un acord social, o bé per decisió judicial si així ho sol·licita al Jutge un dels socis.

No obstant això, en la pràctica s’ha constatat que la solució de la dissolució de la societat no és la més idònia, tenint en compte que el valor per separat dels actius de la societat que s’adjudiquen a cada soci serà generalment molt inferior al d’una empresa en funcionament que genera beneficis.


Mecanismes de desbloqueig

A continuació es descriuen alguns dels principals mecanismes que s’utilitzen per a solucionar situacions de bloqueig societari que permeten la sortida d’un dels socis en una situació de bloqueig, amb la finalitat d’evitar la dissolució de la societat.

Per a plantejar els diferents mecanismes de solució del bloqueig utilitzarem com a supòsit de fet el següent: una S.L. amb dos socis titulars del 50% del capital social cadascun.

 

Atorgament d’opció de compra o de venda a favor d’un soci

Consisteix a atorgar el dret a exercitar una opció de compra o una opció de venda per part d’un dels socis (soci designat per sorteig una vegada realitzada la notificació de bloqueig) sobre les participacions de l’altre soci (si s’exercita l’opció de compra) o sobre les seves participacions (si s’exercita l’opció de venda).

Una vegada realitzada la notificació de bloqueig per un dels socis, s’encarrega a un expert independent la valoració de les participacions i en funció de la valoració de l’expert independent, el soci designat per sorteig podrà decidir si exercita l’opció de compra i adquireix les participacions de l’altre soci; o si exercita l’opció de venda i ven les seves participacions a l’altre soci.

 

Ruleta Russa

Un dels socis (soci designat per sorteig una vegada realitzada la notificació de bloqueig) ofereix a l’altre soci la compra de les seves participacions pel preu indicat en la pròpia oferta de compra. L’altre soci, una vegada rebuda l’oferta de compra, podrà (i) acceptar l’oferta de compra que li realitza l’altre soci i vendre-li les seves participacions, o (ii) exigir al soci que li ha notificat l’oferta de compra que li vengui les seves participacions al mateix preu indicat en l’oferta de compra.

 

Subhasta

Un dels socis ofereix a l’altre soci la compra de les seves participacions pel preu indicat en la pròpia oferta de compra. L’altre soci, una vegada rebuda l’oferta de compra, si no està d’acord amb el preu o si no desitja vendre les seves participacions, podrà realitzar una contra-oferta a l’altre soci per a comprar-li les seves participacions per un preu superior a l’indicat en l’oferta inicial de compra de l’altre soci. Aquest procediment continua fins que un dels socis accepta l’oferta de compra de l’altre soci.

 

Ofertes en sobre tancat relatives al preu de compra (Texas shoot-out)

Cadascun dels socis lliura a un tercer, normalment un Notari, en sobre tancat, una oferta en la qual indica el preu al qual està disposat a comprar les participacions de l’altre soci. El Notari obre els dos sobres i el soci que hagi fet l’oferta de compra més alta queda obligat a la compra de les participacions de l’altre soci a aquest preu.

 

Ofertes en sobre tancat relatives al preu de venda (Mexican shoot-out)

Cadascun dels socis lliura a un tercer, normalment un Notari, en sobre tancat, una oferta en la qual indica el preu al qual està disposat a vendre les seves participacions a l’altre soci. El Notari obre els dos sobres i el soci que hagi fixat un preu més alt per a la venda de les seves participacions és qui queda obligat a la compra de les participacions de l’altre soci al preu de venda indicat per l’altre soci.

Aquests mecanismes de desbloqueig tenen els seus avantatges i desavantatges que han d’analitzar-se cas per cas, si bé eviten el que normalment és la pitjor de les opcions, la liquidació de la societat.