Recentment la Tresoreria General de la Seguretat Social (en endavant TGSS) s’ha vist obligada a canviar de criteri, per la jurisprudència sentida pel Tribunal Suprem, en relació amb la cotització dels denominats autònom societaris.

Però, ¿qui són els denominats autònoms societaris?; són aquelles valentes persones físiques que decideixen treballar o exercir la seva professió a través d’una societat de capital (comunament la Societat Anònima o Societat Limitada), les quals, així mateix, exerceixen funcions de direcció o ostentant el control efectiu de la mateixa (aquí l’àmplia casuística excedeix l’objectiu del present article).

En aquest sentit, ja des de desembre de 2019, el Tribunal Suprem [STS nº 1.669/2019 de data 03/12/2019, R. Cassació nº 5252/2017] ve interpretant que aquest col·lectiu de treballadors per compte propi pot accedir a pagar les cotitzacions conforme la denominada tarifa plana de 60 € (i.e abans era de 50€) els sis primers mesos i fins a completar l’escala progressiva dintre dels 24 mesos.

La qüestió es va veure revestida d’interès cassacional pel Tribunal Suprem, ja que els fets en si eren demostratius d’una injustícia en l’aplicació literal de la normal enfront del cas concret (i.e. articles 1 i 31 de la Llei 20/2007, de l’11 de juliol, de l’Estatut del treball autònom).

En el primer les mencionades falles, els fets succeïts en el País Basc eren simples:

“Fonament del Dret Primer:

(…)

Senyora Carolina, de vint-i-cinc anys que ni havia fet cap treball amb anterioritat, era administradora única d’una societat de responsabilitat limitada unipersonal, no estava donada d’alta com empresària i no tenia treballadors contractats, va sol·licitar el dia 1 d’agost de 2016 l’alta en Règim Especial de Treballadors per Compte propi i Autònoms de la Seguretat Social i va demanar que se’l reconegués una base de cotització de 893,10€. L’Administració de la Seguretat Social núm. 48/03 de Txurdinaga, va tramitar la seva alta per resolució de l’1 d’agost de 2016, però sense concedir-li la reducció i la bonificació previstes en l’article 31 de la Llei 20/2007, de l’11 de juliol, de l’Estatut del Treball Autònom, i li va assignar la base mínima de cotització en quantia igual a la corresponent als treballadors enquadrats en el Grup 1 del Règim General per l’any 2016, que ascendia a 1.067,40€…”

 Com veiem, una emprenedora que amb valentia pretenia obrir-se per primera vegada en el món laboral, va acabar sent considerada tota una empresària amb capacitat econòmica per afrontar una mica més de 360 euros mensuals només de cotització a la TGSS.

El TS va desestimar el recurs de cassació interposat per la TGSS i conforma el dictamen del Tribunal Superior de Justícia del País Basc, ressaltant el criteri sostingut pel mencionat tribunal, a saber:

“Fonament del Dret Quart:

(…)

La Tresoreria General de la Seguretat Social ha desenvolupat una argumentació coherent per defensar la seva pretensió de què anul·lem la sentència recorreguda i confirmem la legalitat de la seva actuació enfront de la reclamació de la Sra. Carolina. Tal com s’ha vist, se secunda en la literalitat de l’article 31.3 de la Llei 20/2007…

Doncs bé, si centrem el discurs, entorn de les circumstàncies del cas, no ens sembla contradictòria amb la intenció del legislador a la solució aconseguida per la Sala de Bilbao. Tal com diu la sentència, es tracta de reconèixer els beneficis de l’article 31 a una <<persona jove sense activitat laboral prèvia, que inici una activitat econòmica i, en lloc de fer-ho personalment, opta per la seva personificació jurídica societària per estrictes raons de utilitat econòmica>>. No és incompatible, sinó tot el contrari, amb l’objectiu d’estimular la iniciativa empresarial, en especial dels joves, i promoure l’autoocupació. S’ha de reparar en què no s’està afavorint a un soci capitalista desvinculat de l’activitat de l’empresa sinó, en realitat a qui dura terme aquesta activitat per si mateixa i que no ha sigut reconeguda com a treballadora autònoma. Així, doncs des d’aquesta perspectiva, considerem correcta l’apreciació de la sentència…”

Després, d’aquesta sentència, van ser pronunciades 2 més en el mateix sentit. La sentència del mes de febrer de 2020 [STS Nº 286/2020 de data 27/02/2020, R. Cassació nº 1697/2018], la qual tenia per origen una altra sentència més pronunciada pel TSJ del País Basc, i finalment l’última, del mes de març de 2020 provinent, aquesta vegada del TSJ de Madrid [STS nº 315/2020 de data 04/03/2020, R Cassació nº 2008/2018]. Cal destacar que, aquesta última STS, en quant els fonaments, reitero els mateixos ja empleats en els seus anteriors dictàmens, pel que va venir a reforçar la seguretat jurídica (article 9.3 de la CE) i igualtat en l’aplicació de la Llei (article 14 de la CE).

Des de les diferents associacions d’autònoms ha aplaudit l’abast de les sentències del TS, en el canvi de criteri de la TGSS i també ha animat els seus pares a revisar aquelles situacions en les quals els va ser denegat aquest important incentiu per emprendre.

En el mateix sentit, s’ha expressat la Subdirecció General de l’Ordenació i Impugnacions TGSS notificant les seves múltiples unitats que en relació amb les resolucions de denegació que ja siguin firmes en via administrativa, serà sols els interessats els que hauran de sol·licitar la revisió de la seva situació davant el mateix organisme que va dictar l’acte originari, [veure Ofici TGSS nº 252/2020.1-1. Publicat el 09.09.2020. al LegalToday: ATA celebrar que la Seguretat Social rectifiqui i els autònoms societaris tinguin accés a la tarifa plana].

En el que és personal, i parlant amb diversos companys sobre l’assumpte en qüestió, es pot observar un cert cansament per part del ciutadà disposat emprendre, invertir i creure en aquest país, ja que moltes vegades les lleis han de ser interpretades lamentablement a cop de sentències dels tribunals.